EL MÓN DEL CEL
A ningú li agrada el món del cel. Quan arriba el moment de marxar, tothom està espantat. No només qui marxa. Si no també la gent que l’estima. Que passaria si quan algú marxes el cel, ningú plores? Aquella persona no hauria sigut estimada? Però això no passa mai. Era una persona amb un gran cor. I tots vosaltres la portareu al cor, sempre. Mai deixareu de pensar amb el seu agradable somriure, i com us havia estimat.
Cada llàgrima del teu ull, dóna ànims a la persona que marxa. Un cop caigudes totes les llàgrimes, algú les recull i les porta a aquella persona que ja té ganes de marxar en un cel blau i brillant amb un record de vosaltres, per què l'heu estimat i l'heu ajudat en tots els moments que ho necessitava. Aquelles gotes fan que el seu somriure sigui tan gran, que ja no hi hagi espai en la seva cara.
Pateix més la gent que es queda aquest món, que no la gent que marxa. El món del cel potser és millor que el món que tots coneixem? Tornem a néixer? Què passa quan estàs allà? Disfrutes o pateixes? Perquè ningú no ho sap? Perquè no et pots relacionar amb una persona del cel?
Totes aquestes preguntes, segur que les has pensat. Són preguntes màgiques, ja que ningú les pot respondre fins que arriba el moment de conèixer un món nou.
Tots l’estimeu, i això ella ho sap!
Ànims a tots!
Desembre del 2015
M
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada